HUI SOC JO LA PRINCESSA!

Bon dia quant està el sol fora i bona nit quant no.
En estos dies de vent les idees s'esfumen al igual que el fum dels cigarrets que inhale quant estic de festa.
Els sentiments al ser idees també venen i van, i hui dia del meu aniversari, estic més canviant que la moda.
No m'entenc, però si ho fera crec que no em faria falta estudiar la filosofia que ara mateixa ocupa tota la superficie del meu escriptori.
Pero com ja he dit hui es el meu dia, i huisoc jo la princessa, així que buscare motius per estar feliç :)
Tinc uns bons amics que s'enrrecorden del meu aniversari i intentn fer-me una sorpresa, encara que per la meua audacia i encara que ells no ho saben no conseguiran que siga sopresa perque he aconseguit enterarme de tot, pero jo em fare la sopresa igual, jajajajaja ( si vaig per a superespia, pero shhhhhhhhhht!)
Estic contenta perque l'altre dia vaig fer un relat del que veritablement estic orgullosa de poder dir que es meu! No me'l lleve del cap, i encara que se que per als demés podilement no es mes que unes fulles plenes de paraules, per a mi es la meva obra cum ! Aixi que felicitat per a tot i algun dia el deixare per açí :)
Per cert sols volia autofelicitarme perque 17 anys no els cumpliré mols més dies.. ajajjaaj
a més que no m'agrada depsendre dels demés perque sempre et poden fer malbé i soc de les persones que pensen que si vols fer alguna cosa ben feta deus de fer-la tu mateix, aixi que... FELIÇ ANIVERSARI NEUS :)

Sencill

Una pergunta oberta, cadascú que la pense i la conteste al seu interior.

Per què no sóm més sencills?

Deixar de portar-nos per una societat consumista i que fa culte al físic, ser nosaltres mateixa. En este punt de la existencia humana als països desenvolupats pareix que sols dic tonteries i pense en utopies, no?

Tal volta tot sería diferent si la gent que pensa al igual que jo tingués valor per a expressar eixos "ideals".

Tot i poca cosa

Tot i poca cosa, és un titól extrany, no?

Donç com jo, més extranya i naisc de plastic, pero en fí así estic escrigent unes linies abusrdes que més be no venen a dir res, però a mi en reconforten en alguns mometns que pot ser tinc les il·lusions i la moral massa per el terra.

M'agrada escriure encara que dupte que alguna vegada deixe per así algún dels meus relats, si que és més possible que deixe alguna de les fotos que faig, perque aixó si que magrada devritat.

Así no hi ha massa escrit, ho sé. És perque tinc una vida i una personalitat un poc extranyes com ja he dit habans. Per això pot ser que en uns messos no tinga absolutament res a dir i després en uns sols minuts tinga per a escriure una trilogía.

Tampoc ús penseu que em dedicare a escriure entrades amb algún sentit, soc una adoleçent, no "renolt ocasión". El més probable que aparega per esta pàgina seran textos on expresse com em senc, perque a qui no li agrada que la gent puga veure com es sent per a animar-lo o aquetar-lo? Encara que si ho pose es perque sé que así no entra ni deu i de esta manera conserve un poc d'intimitat.

Tal volta no ús agrade, pero com diuen en el meu poble, se mi'n fot :)

Una abrassada a tots aquells que han pasat una estona llegin-me.

Hi!

Hi!